Aquest vídeo el presentaríem als nens i nenes d’educació infantil, a p5 per ensenyar l’alimentació, és a dir, l’educació per a la salut.
La salut és un valor, i s’ha de tenir en compte, a més de la dimensió personal (com sentim i interpretem la realitat que ens envolta), la dimensió social, ja que la finalitat última de l’educació per a la salut és el respecte i adaptació a una societat democràtica, oberta plural i sana.Els valors serveixen de punt de referència i per tant marquen la pauta d’actuació davant de diferents situacions. Aquests valors seran especialment importants a l’adolescència, on s’ha d’aconseguir que la pressió de grup no sigui negativa sinó positiva.El procés de formació de valors és dinàmic, segueix les etapes evolutives de desenvolupament personal fins que arriben a formar part de la identitat personal i estan molt influïts pels processos de socialització, és per això que el desenvolupament personal es pot emmarcar dins el desenvolupament social.
Per una banda es tracta que els joves assumeixin valors que els serveixin per desenvolupar una bona salut mental i, per l’altra, que funcionin com a factors de protecció per gestionar d’una manera saludable situacions de risc. L’objectiu últim és aconseguir desenvolupar actituds assertives i valors tant personals com grupals.
Qui ha de transmetre aquests valors? L’educació i la transmissió de valors és una responsabilitat compartida entre la família, l’escola i la societat. La diferència està potser en la intencionalitat. És a l’escola on comença el procés de socialització de l’individu, on es transmeten els valors socials externs a la institució i els interns. L’escola compta amb dues vies complementàries per transmetre els valors, el Projecte Curricular de Centre (PCC) i el Projecte Educatiu de Centre (PEC).En quin moment s’han de transmetre? L’educació en valors es porta a terme en tot moment, encara que hi pot haver àrees o espais privilegiats, per això el paper de l’escola serà decisiu ja que és un entorn molt favorable per implicar tota la comunitat educativa: professorat, alumnat i família, amb responsabilitats i participació.
Per una banda es tracta que els joves assumeixin valors que els serveixin per desenvolupar una bona salut mental i, per l’altra, que funcionin com a factors de protecció per gestionar d’una manera saludable situacions de risc. L’objectiu últim és aconseguir desenvolupar actituds assertives i valors tant personals com grupals.
Qui ha de transmetre aquests valors? L’educació i la transmissió de valors és una responsabilitat compartida entre la família, l’escola i la societat. La diferència està potser en la intencionalitat. És a l’escola on comença el procés de socialització de l’individu, on es transmeten els valors socials externs a la institució i els interns. L’escola compta amb dues vies complementàries per transmetre els valors, el Projecte Curricular de Centre (PCC) i el Projecte Educatiu de Centre (PEC).En quin moment s’han de transmetre? L’educació en valors es porta a terme en tot moment, encara que hi pot haver àrees o espais privilegiats, per això el paper de l’escola serà decisiu ja que és un entorn molt favorable per implicar tota la comunitat educativa: professorat, alumnat i família, amb responsabilitats i participació.
